Descripció

Els jugadors prenen el paper dels propietaris de la terra, intentant comprar i després desenvolupar la seva terra. Altres jugadors obtenen ingressos quan visiten les seves propietats i els diners es gasten quan visiten propietats que pertanyen a altres jugadors. Quan els temps es posen difícils, els jugadors poden haver d'hipotecar les seves propietats per recaptar diners per a multes, impostos i altres desgràcies.

Al seu torn, un jugador tira dos daus i mou aquesta quantitat d'espais al voltant del tauler. Si el jugador aterra en una propietat que encara no té amo, té l'oportunitat de comprar-la i afegir-la a la cartera o permetre que el banc la subhasti al millor postor. Si un jugador posseeix tots els espais dins un grup de color, pot construir cases i hotels en aquests espais, generant encara més ingressos dels oponents que hi aterren. Si aterra en una propietat d'un altre jugador, li ha de pagar un lloguer d'acord amb el valor del terreny i qualsevol edifici. Hi ha altres llocs al tauler que no es poden comprar, sinó que requereixen que el jugador robi una carta i realitzi l'acció a la carta, pagui impostos, recapti ingressos o fins i tot vagi a la presó.

L'objectiu del joc és ser el darrer jugador que queda amb diners.

Impacte cultural a les regles

Monopoly és inusual perquè el joc té regles oficials impreses, però la majoria dels jugadors aprenen a jugar daltres, sense aprendre mai la forma correcta de jugar. Això ha portat a la canonització d'una sèrie de regles de la casa que fan que el joc sigui més agradable per als nens (i els mals perdedors), però fan malbé el joc en evitar que els jugadors facin fallida o alentir la taxa d'adquisició de propietats . Una regla comuna de la casa fa que els jugadors posin els diners pagats al banc al centre del tauler, el premi major del qual pot guanyar un jugador en aterrar a Free Parking. Això evita que el joc elimini diners del joc, i atès que els jugadors cobren $200 cada vegada que passen Go, això dóna com a resultat fons cada vegada més grans i jugadors que sobreviuen als lloguers que haurien d'haver-los portat a la fallida. Una altra regla de la casa permet als jugadors prendre "préstecs" del banc en lloc d'anar a la fallida, cosa que significa que el joc mai acabarà. Algunes regles de la casa sorgeixen de la ignorància més que no pas dels intents de millorar el joc. Per exemple, molts jugadors no saben que les propietats que es troben però no es compren se subhasten, i fins i tot alguns que saben com subhastar no saben que loferta comença a $ 1, el que significa que un jugador pot pagar molt per sota del preu indicat per una propietat subhastada.

Història

Als EUA el 1933, Charles Darrow va idear Monopoly basant-se en un joc anterior d'Elizabeth J. Magie. La patent es va presentar el 31 d'agost del 1935 mentre el joc estava a la venda als Estats Units. Basat en un joc anterior, The Landlord's Game, Parker Bros. ho va rebutjar al principi per ser massa complicat per ser un èxit. Quins equivocats hi poden estar! Va arribar al Regne Unit el 1936, fabricat sota llicència per Waddingtons. Darrow va morir el 1967 en adonar-se que havia desenvolupat un dels jocs de taula més reeixits de tots els temps. Va ser premiat com a Joc del Segle per la TRA (Associació de Minoristes de Joguines).

Monopoly va ser patentat el 1935 per Charles Darrow i llançat per Parker Brothers. El joc era en realitat una de diverses variants que existien en aquest moment, totes les quals es remunten a un joc anterior de 1904 d'Elizabeth J. Magie anomenat The Landlord's Game. Magie va ser un defensor de l'impost únic presentat pel famós autor Henry George. El joc va ser dissenyat per mostrar els mals de guanyar diners amb el lloguer de terres (ja que condueix a la indigència de tots els jugadors menys un) i les virtuts de limpost únic proposat: els jugadors poden optar per jugar segons les regles regulars o alternar "Impost únic". normes.

El joc realment no va ser enlloc i Magie va perdre interès en ell. Tot i això, les variacions del joc van evolucionar i les versions casolanes van viatjar per la costa atlàntica i fins i tot tan a l'oest com Michigan i Texas, i es van desenvolupar al llarg del camí. Eventualment, el joc va ser notat per Charles Darrow, qui ho va presentar al món en la seva forma actual.